Reflexió final

Hem de fer una relfexió final dels que considerem dos dels millors treballs que hem
realitzat durant el curs. És una mica díficil fer aquesta tria perquè m'ha agradat fer totes aquestes tècniques encara que ja conoixia algunes i és per aquest motiu que triaré dos en els que he emprat tècniques que no havia treballat massa.

Un dels que he triat ha estat els treballs de la tinta xina perquè, encara que alguns m'han costat molt de fer i de pensar en les diferents perspectives i empromtes per fer amb la tinta, era una tècnica que no havia emprat mai. A més a més, he vist com es pot fer allò que en un principi pareix molt complicat si no impossible: extreure d'un pinzell 16 empromtes diferents! (en aquest sentit també els treballs finals de les tèmperes on haviem de pintar amb 30 tonalitats i gradacions de colors diferents utilitzant només els colors primaris i blanc/negre m'han servit per això, per veure com una petita variació ja és un gran detall i no fa falta tenir moltíssims colors sinó que podem aprofitar el que tenim). Per altra banda, el fet de cercar aquestes diferents perspectives del pinzell em feia pensar, havia de parar uns minuts per saber quina seria la següent marca i, una vegada més, deixar lliure la imaginació i la creativitat (com els treballs de les ceres o el dels papers).

L'altre treball que vull triar és el darrer del fang. Encara que m'ha costat molt de fer-ho perquè, com ja he dit nombroses vegades, la creativitat és un aspecte que he de treballar molt; m'he sentit molt bé fent la figura que expressava el que jo sentia, ja que he hagut de: primer pensar què havia sentit al fer l'activitat (onzena sessió), després buscar les paraules, buscar un exemple, pensar la imatge que el pot representar i, finalment, plasmar-ho amb el fang. Ha set un procés que encara que al final només he fet un patí, m'he sentit molt bé per la reflexió i per com he pogut passar allò que he sentit al fang, a un material que al principi era una massa quadrada que no deia res.

Finalment, deix una presentació de tot el treball que he anat fent durant d'aquest curs.

Onzena Sessió: 14.01.11

Bon any!

La classe d'avui ha set més dinàmica. En arribar, na Carmen ens ha posat per parelles i haviem de: una tancar els ulls i deixar-se guiar per l'altra parella, només tocant lleugerament la punta dels dits. Aquest exercici es tractava de centrar-se en el moviment, deixar-se endur i pensar només en la sensació, amb allò que estaves sentint, perquè després hem hagut de plasmar-ho fent una figura de fang, una altre cop podia ser abstracta o no.

Jo he fet un patí per patinar sober gel. Perquè? Ben bé no ho sé. En un primer moment vaig pensar en les sensacions que havia tingut: comoditat i confiança perquè l'altra persona era na Nieves i em sentia bé amb ella però a la vegada, en alguns moments, inseguretat, com que estava anant per un precipi amb molta cura perquè estic a la vora. Així que primerament vaig pensar: què és còmode però a la vegada insegur? Vaig pensar que potser un gerro de flors (típica imatge de relaxació i serenitat) però en comptes de fer un gerro de fang amb les vores corbes, fer un gerro de vidre, amb les vores tallants. Però aquest exemple no era bó perquè aquesta imatge també indica un moment estàtic i això no és el que vaig sentir. Una nova emoció a afegir per cercar la meva figura: dinamisme però pausat, còmode però insegur. Ja està! Les vegades que he patinat sobre gel o he vist pel·lícules/competicions per la televisó és aquesta la sensació que he tingut: he estat molt còmoda perquè m'agrada molt però a la vegada anava vigilant de no caure i un dels sentits sempre estava alerta. Així que és per aquest motiu que he fet un patí de patinatge sobre gel, ja que una al·lota patinant sobre gel crec que no la sabria fer o potser sí amb una mica d'ajuda però amb molt més temps que no tres hores... No sé si m'he explicat bé o si tot això és un embolic i no té res a veure amb l'activitat però és el que vaig sentir i jo mateixa em sorprenc d'aquesta reflexió.

Després d'haver fet el patí, he fet una altra estrella per fer el personatje de Patricio de la sèrie Bob Esponja perquè a casa ens encanta aquest individu.

I des d'aquí m'acomiat, encara que aniré penjant dibuixos de les meves germanes: de la més gran que és una artista excel·lent (María) i de la més petita que està en camí, encara que ja és genial (Ana).

Moltes gràcies!