Bon any!
La classe d'avui ha set més dinàmica. En arribar, na Carmen ens ha posat per parelles i haviem de: una tancar els ulls i deixar-se guiar per l'altra parella, només tocant lleugerament la punta dels dits. Aquest exercici es tractava de centrar-se en el moviment, deixar-se endur i pensar només en la sensació, amb allò que estaves sentint, perquè després hem hagut de plasmar-ho fent una figura de fang, una altre cop podia ser abstracta o no.
Jo he fet un patí per patinar sober gel. Perquè? Ben bé no ho sé. En un primer moment vaig pensar en les sensacions que havia tingut: comoditat i confiança perquè l'altra persona era na Nieves i em sentia bé amb ella però a la vegada, en alguns moments, inseguretat, com que estava anant per un precipi amb molta cura perquè estic a la vora. Així que primerament vaig pensar: què és còmode però a la vegada insegur? Vaig pensar que potser un gerro de flors (típica imatge de relaxació i serenitat) però en comptes de fer un gerro de fang amb les vores corbes, fer un gerro de vidre, amb les vores tallants. Però aquest exemple no era bó perquè aquesta imatge també indica un moment estàtic i això no és el que vaig sentir. Una nova emoció a afegir per cercar la meva figura: dinamisme però pausat, còmode però insegur. Ja està! Les vegades que he patinat sobre gel o he vist pel·lícules/competicions per la televisó és aquesta la sensació que he tingut: he estat molt còmoda perquè m'agrada molt però a la vegada anava vigilant de no caure i un dels sentits sempre estava alerta. Així que és per aquest motiu que he fet un patí de patinatge sobre gel, ja que una al·lota patinant sobre gel crec que no la sabria fer o potser sí amb una mica d'ajuda però amb molt més temps que no tres hores... No sé si m'he explicat bé o si tot això és un embolic i no té res a veure amb l'activitat però és el que vaig sentir i jo mateixa em sorprenc d'aquesta reflexió.
Després d'haver fet el patí, he fet una altra estrella per fer el personatje de Patricio de la sèrie Bob Esponja perquè a casa ens encanta aquest individu.
I des d'aquí m'acomiat, encara que aniré penjant dibuixos de les meves germanes: de la més gran que és una artista excel·lent (María) i de la més petita que està en camí, encara que ja és genial (Ana).
Moltes gràcies!
La classe d'avui ha set més dinàmica. En arribar, na Carmen ens ha posat per parelles i haviem de: una tancar els ulls i deixar-se guiar per l'altra parella, només tocant lleugerament la punta dels dits. Aquest exercici es tractava de centrar-se en el moviment, deixar-se endur i pensar només en la sensació, amb allò que estaves sentint, perquè després hem hagut de plasmar-ho fent una figura de fang, una altre cop podia ser abstracta o no.
Jo he fet un patí per patinar sober gel. Perquè? Ben bé no ho sé. En un primer moment vaig pensar en les sensacions que havia tingut: comoditat i confiança perquè l'altra persona era na Nieves i em sentia bé amb ella però a la vegada, en alguns moments, inseguretat, com que estava anant per un precipi amb molta cura perquè estic a la vora. Així que primerament vaig pensar: què és còmode però a la vegada insegur? Vaig pensar que potser un gerro de flors (típica imatge de relaxació i serenitat) però en comptes de fer un gerro de fang amb les vores corbes, fer un gerro de vidre, amb les vores tallants. Però aquest exemple no era bó perquè aquesta imatge també indica un moment estàtic i això no és el que vaig sentir. Una nova emoció a afegir per cercar la meva figura: dinamisme però pausat, còmode però insegur. Ja està! Les vegades que he patinat sobre gel o he vist pel·lícules/competicions per la televisó és aquesta la sensació que he tingut: he estat molt còmoda perquè m'agrada molt però a la vegada anava vigilant de no caure i un dels sentits sempre estava alerta. Així que és per aquest motiu que he fet un patí de patinatge sobre gel, ja que una al·lota patinant sobre gel crec que no la sabria fer o potser sí amb una mica d'ajuda però amb molt més temps que no tres hores... No sé si m'he explicat bé o si tot això és un embolic i no té res a veure amb l'activitat però és el que vaig sentir i jo mateixa em sorprenc d'aquesta reflexió.
Després d'haver fet el patí, he fet una altra estrella per fer el personatje de Patricio de la sèrie Bob Esponja perquè a casa ens encanta aquest individu.
I des d'aquí m'acomiat, encara que aniré penjant dibuixos de les meves germanes: de la més gran que és una artista excel·lent (María) i de la més petita que està en camí, encara que ja és genial (Ana).
Moltes gràcies!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada